CADENA HUMANA

Són fusta vella els peus,

estaques que señalen el camí.

Amb còdols indecisos, l´estructura

claudica lentament.

A cada senda hi ha totes les sendes.

Gotes primes de sang

apuntalen la historia, línies estremides.

La més recent apunta

darrere la mirada.

A cada passa hi ha totes les passes.

Algú fa un batre d´ales.

crea l´espai i el temps per tal d´arrencar el vol,

columna de buidor.

A cada mort hi ha totes les morts.

               Breviari per a tardes de xàfec  (Traducción Josep A. Vidal)